Semblances i diferències entre Fukushima i Chernòbil

Japó ha elevat al nivell màxim la gravetat de l'accident nuclear en la central de Fukushima, igual que el que va aconseguir la catàstrofe de Txernòbil en 1986. S'assemblen tant tots dos incidents?
Les bondats de l'energia nuclear que tant enalteixen els seus defensors (més barata, més potent, menys contaminant...) han tornat a enfrontar-se amb el pitjor dels defectes que més critiquen els seus detractors: els problemes de seguretat i els enormes efectes en cas d'accident. L'accident en la central de Fukushima, conseqüència del terratrèmol a Japó del passat 11 de març, ha tornat a col·locar a l'energia nuclear cara a cara amb tots els seus fantasmes. I a rememorar la que fins ara ha estat la pitjor dels seus malsons: la catàstrofe en la central ucraïnesa de Txernòbil en 1986.
El Govern japonès ha elevat la gravetat de l'accident en Fukushima fins al nivell màxim (ha revisat de 5 a 7 el nivell en l'escala INES de successos nuclears). Fins al moment, en tan sols una ocasió s'havia aconseguit el preocupant paràmetre. Quan? Efectivament, en 1986, amb motiu de l'explosió a Txernòbil.
La situació en la central japonesa és d'extrema gravetat, i encara no està controlada: la radioactivitat que ja es detecta a desenes de quilòmetres de la planta i ja té conseqüència en la cadena alimentària; han estat abocades al mar 11.000 tones d'aigua contaminada; no es descarta que les emissions radioactives es disparin en properes setmanes; i el temor a una fusió del nucli d'un dels seus reactors no s'ha buidat.
Existeixen semblats raonables entre les crisis de Fukushima i Txernòbil. Però també destaquen múltiples diferències entre tots dos accidents. El Fòrum Nuclear, associació que agrupa a les empreses relacionades amb l'energia nuclear que operen a Espanya, ha emès avui un informe en què valora alguns aspectes de tots dos accidents.

- Mateix nivell d'alerta, menys contaminació
L'accident de Txernòbil va ser classificat amb el nivell 7 de l'Escala INES per la destrucció total del reactor i les greus conseqüències de contaminació i dosi de radiació a grans distàncies de la central. En el tractament de la informació va predominar el secretisme i l'evacuació de la població exposada va trigar diversos dies.
L'accident de Fukushima ha estat classificat avui per l'autoritat reguladora japonesa (NISA) amb el nivell màxim de gravetat per l'emissió de radioactivitat a l'exterior. No obstant això, les autoritats nipones estimen que el material radioactiu alliberat és aproximadament el 10% al de l'accident de Txernòbil.

-Causa de l'accident
L'accident del reactor de Txernòbil va ser causat per errors en el disseny i en l'operació. Els operaris soviètics van deixar voluntàriament fora de servei varis sistemes de seguretat per realitzar un experiment. El reactor estava en operació a plena potència en el moment de l'accident. A més, estava dins d'un edifici convencional i mancava d'estructures de contenció.
L'accident de Fukushima després d'un fort terratrèmol i el posterior tsunami. Els tres reactors que estaven en funcionament van parar automàticament. Els altres tres reactors de la central no estaven en operació en el moment del sisme.

- Conseqüències immediates
A Txernòbil, els errors d'operació, juntament amb una combinació inestable de cabal d'aigua de refrigeració i situació de barres de control, van provocar una elevació incontrolada de la potència generada per la fissió nuclear (de 150 a 400 vegades la potència nominal) en amb prou feines tres segons. El combustible es va fondre i va reaccionar violentament amb l'aigua, originant una ona de pressió que va destruir el nucli, la tapa de l'atuell i l'edifici convencional que allotjava el reactor, escampant una barreja de combustible, grafit i elements estructurals per diversos llocs de les restes de l'edifici i sortint a l'exterior.
En *Fukushima, amb els reactors parats, els elements combustibles continguts en els atuells van quedar amb la seva calor residual, produït per la desintegració dels productes radioactius de fissió continguts en els mateixos, i equivalent a un percentatge reduït de la potència nominal, decreixent ràpidament amb el temps transcorregut des del seu apagat (a les dotze hores queda només un 1%). En aquest moment van entrar en funcionament els sistemes de refrigeració d'emergència. Normalment aquests s'alimenten amb energia elèctrica provinent de la xarxa exterior, però en faltar aquest subministrament pel terratrèmol, els sistemes van actuar alimentats per bateries, mentre arrencaven els generadors dièsel d'emergència

- Esdeveniments posteriors
A Txernòbil, on no hi havia recuperació possible, van començar els treballs d'abocament aeri de grans quantitats de diversos materials, amb la finalitat de proporcionar blindatge i impedir la dispersió dels materials radioactius a l'exterior. Molt més tard es va construir l'anomenat sarcòfag, que va servir temporalment de contenció, que no existia en el disseny original.
En *Fukushima, des del sisme fins a l'arribada poc temps després (menys d'una hora) del tsunami, el procediment va funcionar com està previst en el disseny. Després del tsunami, l'aigua va inundar els edificis i va deixar fora de servei els generadors *diésel i un nombre indeterminat d'elements, inclosos els sistemes elèctrics i d'instrumentació, en particular els que regulen els sistemes de refrigeració del nucli dels reactors en cas d'emergència, així com els de les piscines d'emmagatzematge de combustible usat. Des d'aquest moment es van perdre totes les fonts elèctriques i el monitoratge de paràmetres en els diversos llocs de les unitats, així com la regulació del *venteo dels atuells dels reactors afectats i dels *venteos dels corresponents edificis de contenció primària (pou sec) als edificis del reactor, i el control de les concentracions d'hidrogen als edificis de contenció.
Totes les accions s'han encaminat a impedir l'escalfament dels elements combustibles continguts en els atuells de pressió i en les piscines de combustibles usats. No van ocórrer ni poden ocórrer reaccions de fissió en criticidad, ja que l'actuació dels sistemes automàtics de control en ocórrer el terratrèmol va deixar els reactors en condició subcrítica. Es tracta d'evacuar la calor residual.

- Contenció dels reactorsEl reactor de Txernòbil no disposava d'edifici de contenció, on hauria quedat confinada la radioactivitat. La contenció en els reactors de Fukushima es basa en un atuell metàl·lic de pressió de gran espessor (atuell del reactor), que conté el nucli i està tancada en el recinte de contenció primària, de formigó amb folro metàl·lic (també anomenat pou sec). Tots dos elements tenen un nombre de penetracions per als diferents serveis necessaris en l'operació normal i en condicions d'accident. Per a casos accidentals les fugides de vapor que puguin provenir de l'atuell queden contingudes en el pou sec i si aquest arribés a acumular una pressió indeguda, descarregaria vapor a un gran recipient de forma tórica, que conté aigua freda per condensar el vapor (càmera de supressió de pressió).
Tot el conjunt està tancat a l'edifici del reactor i conté una varietat de components, inclosa la piscina de combustibles usats, col·locada en la part superior per permetre la càrrega i descàrrega sota aigua que emplenaria els recintes superiors (no el pou sec). En cas d'accident, si es perd l'aigua de refrigeració, poden arribar a descobrir-se part dels elements combustibles, tant en l'atuell com en les piscines. El vapor que es pugui acumular en la contenció primària, o a l'edifici del reactor, contenint possiblement productes volàtils de fissió escapats de varetes combustibles deteriorades, pot ventearse a l'exterior si puja la pressió, generalment per mitjà de filtres, però es contribueix amb això a elevar les dosis de radiació en l'exterior