Seguiment sanitari de la possible exposició a radiacions al Japó

Els danys causats pel terratrèmol i posterior tsunami a la central nuclear de Fukushima han resultat en fuites de radiació d’aquesta instal·lació. El govern japonès ha evacuat tots els residents en un radi de 20 km i ha establert una zona de confinament d’entre 20-30 km de la zona on està emplaçada la central nuclear. A dia d’avui, el risc d’exposició a radiacions i el risc de contaminació per material radioactiu és baix, especialment per a qualsevol persona que es trobi fora del radi de seguretat establert.

Des del Ministeri d’Assumptes Exteriors (MAE) es recomana als ciutadans espanyols que hagin estat en un radi de 120 Km de la central nuclear de Fukushima que es dirigeixin a altres zones del país evitant les prefectures de Fukushima, Miaygi, Iwate i Ibaraki amb motiu de les dificultats de transport i d’abastiment de combustible, o que abandonin el Japó. Així mateix, es recomana no viatjar al Japó si no és indispensable.

El Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) han elaborat un protocol per a la vigilància de les persones que arriben del Japó. Per a cada cas individual s’adoptaran les mesures pertinents. En principi, no es disposa d’informació de cap persona espanyola que hagi estat contaminada en l’entorn de la central japonesa. El Consell de Seguretat Nuclear continua seguint la situació en coordinació amb els organismes internacionals i emetrà comunicats en rebre nova informació rellevant.

El Departament de Salut està en contacte permanent amb les autoritats estatals per donar suport a les mesures de vigilància de la salut que s’estimin convenients.

En relació amb el control dels aliments i pinsos procedents del Japó, com a mesura precautòria, la Direcció General de Sanitat i Consum de la Unió Europea (DG SANCO) va recomanar en data 15 de març de 2011 als estats membres que es facin controls de radioactivitat.

Arriben a la Comunitat Valenciana les primeres partícules radioactives de Fukushima

06.04.2011 / 08h07
 

Arriben a la Comunitat Valenciana les primeres partícules radioactives procedents de la central japonesa de Fukushima. Uns experts de la Universitat de València asseguren que els nivells de radioactivitat són molt baixos i, per tant, la nostra salut no corre cap risc.

Dins d'un cartutx analitzat s'han trobat les primeres partícules radioactives detectades a la Comunitat Valenciana. Això vol dir que el núvol radioactiu ja ha recorregut més de 10.000 quilòmetres i, per tant, els nivells són molt baixos. Des del Japó, el núvol carregat de partícules es va estendre primer pels Estats Units, tres dies més tard per Islàndia i Finlàndia, i després per la resta d'Europa. Ara ja ha tocat gran part d'Espanya. I ací a la Comunitat Valenciana, un aparell de la Universitat de València les ha captades, com ja va fer-ho amb Txernòbil. En els pròxims dies preveuen l'arribada de més partícules, però ens asseguren que podem respirar amb tota normalitat.

Video de la noticia

Conseqüències de l'accident nuclear de Txernòbil

El començament d'un incendi, que no es va aconseguir apagar fins al 9 de maig, va augmentar els efectes de dispersió dels productes radioactius, i la calor acumulada pel grafit va donar major magnitud a l'incendi ia la dispersió atmosfèrica.
Dels productes radioactius alliberats eren especialment perillosos el iode-131 (el període de semidesintegració és de 8,04 dies) i el cesi-137 (amb un període de semidesintegració d'uns 30 anys), dels quals, aproximadament la meitat, van sortir de la quantitat continguda en el reactor. A més, es va estimar que tot el gas xenó va ser expulsat a l'exterior del reactor. Aquests productes es van dipositar de manera desigual, depenent de la seva volatilitat i de les pluges durant aquests dies.
Els més pesants es van trobar en un radi de 110 km, i els més volàtils van arribar grans distàncies. Així, a més de l'impacte immediat a Ucraïna i Bielorússia, la contaminació radioactiva va arribar zones de la part europea de l'antiga Unió Soviètica, i dels Estats Units i Japó. A Espanya, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va detectar petites quantitats de iode-131 i cesi-137, per sota dels límits acceptables de dosi de radiació, en les regions mediterrànies ia les Balears.
Per determinar els efectes de la radiació sobre la salut de les persones, l'Organització Mundial de la Salut va desenvolupar el IPHECA (Programa Internacional sobre els Efectes en la Salut del Accident de Txernòbil), de manera que poguessin investigar les possibles conseqüències sanitàries de l'accident. Aquestes conseqüències incloïen efectes relacionats amb l'ansietat produïda en els habitants de les zones més contaminades com a resultat de l'evacuació de casa seva, i de la por a possibles danys futurs en la salut pels efectes biològics de la radiació. A més, el programa proporcionava assistència tècnica al sistema sanitari nacional de Bielorússia, a la Federació Russa i Ucraïna, per alleujar les conseqüències sanitàries de l'accident de Txernòbil.
Els resultats obtinguts amb els projectes pilot IPHECA han millorat considerablement el coneixement científic dels efectes d'un accident radioactiu en la salut humana, perquè puguin seure les bases de les guies de planificació i del desenvolupament de futures investigacions.
Les conseqüències immediates de l'accident sobre la salut de les persones van ser les següents:

• 237 persones van mostrar símptomes de la Síndrome de Irradiació Aguda (SIA), confirmant el diagnòstic en 134 casos. 31 persones van morir durant l'accident, de les quals, 28 (bombers i operaris) van ser víctimes de l'elevada dosi de radioactivitat, i 3 per altres causes. Després d'aquesta fase aguda, 14 persones més han mort en els deu anys posteriors a l'accident.
• Entre 600.000 i 800.000 persones (treballadors especialitzats, voluntaris, bombers, militars i altres) anomenades liquidadors, encarregades de les tasques de control i neteja, mortes en diferents períodes.
• 16.000 habitants de la zona van ser evacuats diversos dies després de l'accident, com a mesura de protecció enfront dels alts nivells de radiació, establint-se una zona d'exclusió en els territoris més contaminats, en un radi de 30 km al voltant de la instal.lació.
• 565 casos1 de càncer de tiroides en nens fonamentalment (d'edats compreses entre 0 i 14 anys) i en alguns adults, que vivien en les zones més contaminades (208 a Ucraïna, 333 a Bielorússia i 24 a la Federació Russa), dels quals , 10 casos han resultat mortals a causa de la radiació.
• Altres tipus de càncer, en particular leucèmia, no han registrat desviacions estadísticament significatives respecte a la incidència esperada en condicions normals.
• Efectes psicosocials produïts per causes no relacionades amb la radiació, deguts a la manca d'informació, a l'evacuació dels afectats i la por dels efectes biològics de la radiació a llarg termini. Aquests efectes van ser conseqüència de la reacció de sorpresa de les autoritats nacionals davant l'accident, pel que fa a l'extensió, durada i contaminació a llargues distàncies. Com els procediments d'emergència eren inexistents, hi havia poca informació disponible, fent notar la desconfiança i la pressió pública perquè es prenguessin mesures, però les decisions oficials no van tenir en compte els efectes psicològics de la població, es portarà a terme interpretacions errònies de les recomanacions de la International Commission On Radiological Protection (ICRP) per als nivells d'intervenció dels alimentos.Todo això es va veure traduït en un important nombre d'alteracions per a la salut, com ansietat, depressions i diversos efectes psicosomàtics. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va comprar equips i subministraments mèdics per als 3 països (Bielorússia, Federació Russa i Ucraïna) per valor de prop de 16 milions de dòlars. La resta de les despeses dels projectes pilot es va dedicar a ajudes als programes, reunions científiques, cursos d'entrenament en institucions estrangeres de recerca i en institucions clíniques per a 200 especialistes, ia proporcionar capital per continuar amb les activitats del programa IPHECA.

Segons l'Agència d'Energia Atòmica (NEA) de l'OCDE, els rangs de dosi de radiació, rebuts pels diferents grups, van ser els següents:

• Liquidadors: del total dels liquidadors, uns 200.000 van rebre dosis variables des 15-170 milisievert (mSv) 3.
• Evacuats: les 116.000 persones evacuades, la major part d'un radi d'acció de la central de 30 km, van rebre dosis altes (el 10% més de 50 mSv i el 5% més de 100 mSv), especialment en el tiroide per incorporació de iode-131. La zona més evacuada va ser Prypiat, a 2 km escassos de la central, convertint-se en una "ciutat fantasma" a l'abandonar la ciutat les 60.000 persones que vivien allà.
• Habitants de les àrees contaminades: al voltant de 270.000 persones van continuar vivint en àrees contaminades, de manera que els nens van rebre altes dosi en tiroide, a causa de la ingestió de llet contaminada amb iode-131 durant les primeres setmanes després de l'accident. Després del control dels aliments, durant el període 1986-1989, el rang de dosis de cesi-137 a terra va ser de 5-250 mSv / any, amb una mitjana de 40 mSv / any.
• Resta de la població: els materials radioactius volàtils es van estendre per tot l'Hemisferi Nord, tot i que les dosis rebudes per la població van ser molt baixes i no tenen importància des del punt de vista de la protecció radiològica. Les dosis de radiació, durant el primer any, van oscil.lar a Europa entre 0,005 i 0,5 mSv, a Àsia entre 0,005 i 0,1 mSv, i al Nord d'Amèrica van ser de l'ordre de 0,001 mSv.

Situació actual i perspectives de futur de Txernòbil

Durant els set mesos següents a l'accident, les restes del reactor nuclear 4 accidentat van ser enterrats pels liquidadors, mitjançant la construcció d'un "sarcòfag" de 300.000 tones de formigó i estructures metàl.liques de plom per evitar la dispersió dels productes de fissió. En principi, aquest sarcòfag va ser una solució provisional i havia d'estar sota estricte control per la seva inestabilitat a llarg termini, ja que podia produir-se un enfonsament.
La recuperació de la zona de l'accident i dels productes de neteja han donat lloc a una gran quantitat de residus radioactius i equips contaminats, emmagatzemats en prop de 800 llocs diferents dins i fora de la zona d'exclusió de 30 km al voltant del reactor.
Aquests residus es troben parcialment emmagatzemats en contenidors o enterrats en trinxeres, i poden provocar risc de contaminació de les aigües subterrànies.
S'ha avaluat que el sarcòfag i la proliferació dels llocs d'emmagatzematge de residus representen una font de radioactivitat perillosa en les àrees properes, i alguns experts de la NEA temien que l'enfonsament del reactor accidentat ocasionés greus danys en l'únic reactor en funcionament fins el 15 de desembre de 2000, el reactor 3.
A la Conferència Internacional de Viena, celebrada l'abril de 1996, es va concloure que la rehabilitació total de la zona no era possible a causa de l'existència de "punts calents" de contaminació, de riscos de contaminació d'aigües subterrànies, de restriccions en els aliments i de riscos associats al possible col lapse del sarcòfag, donat el seu deteriorament en els anys següents a l'accident. Es va apuntar que calia dur a terme un complet programa d'investigació per desenvolupar un disseny adequat que constituís un sistema de confinament segur des del punt de vista ecològic, evitant les filtracions d'aigua de pluja al seu interior i evitant l'enfonsament del sarcòfag existent, el que provocaria la fuita de pols radioactiva i de les restes de combustible al medi ambient.
Davant d'aquesta situació, les autoritats i la indústria nuclear dels països occidentals estan realitzant esforços notables per ajudar els països de l'Est a millorar la seguretat dels seus reactors, incloent els RMBK, i es pot dir que en l'actualitat, la situació d'aquests països és molt millor que l'any 1986.
Entre els programes d'ajuda de la Unió Europea destaquen els programes TACIS (1989) i PHARE (1990). Totes les contribucions econòmiques es transfereixen a un fons gestionat pel BERD (Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament) conegut com "Chernobyl Shelter Fund (CSF)" o "Fons de Protecció de Txernòbil". El BERD administrarà el fons en nom dels països contribuents i donants, i és responsable davant l'Assemblea que es reuneix 3 o 4 vegades l'any. En l'actualitat, compta amb 22 membres, entre ells la Unió Europea i Ucraïna.
El Programa TACIS finançar, el 1996, un primer estudi amb l'objectiu d'analitzar, en una primera fase, les possibles mesures a curt i llarg termini, per posar remei a la deplorable situació del sarcòfag, i transformar finalment en un emplaçament segur.
En un principi, hi havia dues alternatives: enterrar el sarcòfag en un bloc de formigó i construir un nou recinte que cobrís completament el reactor 4 accidentat i el reactor 3.
El maig de 1997, un grup d'experts europeus, americans i japonesos, finançats pel programa, van preparar el SIP (Shelter Implementation Plan-Pla d'Execució del Sistema de Protecció). Els objectius del pla per convertir el sarcòfag en un emplaçament segur van ser els següents:

• Reduir el risc d'enfonsament del sarcòfag.
• En cas d'enfonsament, limitar les conseqüències.
• Millorar la seguretat nuclear del sarcòfag.
• Millorar la seguretat dels treballadors i la protecció ambiental en el sarcòfag.
• Convertir l'emplaçament del sarcòfag en una zona segura des del punt de vista mediambiental.

A més, el SIP establir tres fites a aconseguir:

• Decisió estratègica a seguir pel que fa a l'estabilitat i la protecció.
• Estratègia a seguir pel que fa al problema del combustible danyat i escampat per l'interior del sarcòfag.
• Decisió del nou tipus de recinte a construir.

D'acord amb el programa, el projecte ha d'estar finalitzat el 2007. Fins maig de 2001, es van dur a terme les tasques d'estabilització i altres mesures a curt termini, constituint la primera fase del SIP. També es van realitzar els estudis tècnics preliminars necessaris per determinar una estratègia de millora dels sistemes de seguretat i preparar, en una segona fase, el sarcòfag com emplaçament segur.
Pel que fa al tipus de recinte de protecció, es va decidir finalment construir un ampli arc de volta metàl.lic a l'interior quedaria la unitat 4 danyada, ja que oferia molts avantatges pel que fa a la reducció de les dosis d'irradiació, la seguretat durant la construcció, l'alliberament de les actuals estructures inestables, un major espai per al desmantellament i la flexibilitat necessària per fer front a les incerteses de retirada del combustible danyat i dispers.
Aquest arc voltat metàl.lic, en construcció des de 2002 i fins 2005, amb un cost de 700 milions de dòlars, acollirà les unitats 3 i 4 de la central de Txernòbil, sota la seva mur impermeable de doble paret pressuritzada internament i amb una fonamentació de 27 metres de profunditat.
La unitat 3 de la central de Txernòbil, es va aturar definitivament el 15 de desembre de 2000. Tant els experts ucraïnesos com els estrangers, van fixar el cost del tancament entre 2.000 i 5.000 milions de dòlars, fins retirar el combustible radioactiu que quedi a la central amb data límit el 2008. Aquesta decisió va completar el tancament total de la instal lació nuclear que havia donat lloc, el 26 d'abril de 1986, a la major catàstrofe nuclear de la història.
Anteriorment, el reactor 1 s'havia tancat el 31 de novembre de 1996, després de greus deficiències de la refrigeració que van donar lloc a un nivell 3 en l'Escala INES, i el reactor 2, que s'havia tancat l'octubre de 1991 després d'un incendi. El reactor març tancat el 15 de desembre de 2000, havia tingut ja diversos incendis i l'estructura estava afectada per la corrosió.

Semblances i diferències entre Fukushima i Chernòbil

Japó ha elevat al nivell màxim la gravetat de l'accident nuclear en la central de Fukushima, igual que el que va aconseguir la catàstrofe de Txernòbil en 1986. S'assemblen tant tots dos incidents?
Les bondats de l'energia nuclear que tant enalteixen els seus defensors (més barata, més potent, menys contaminant...) han tornat a enfrontar-se amb el pitjor dels defectes que més critiquen els seus detractors: els problemes de seguretat i els enormes efectes en cas d'accident. L'accident en la central de Fukushima, conseqüència del terratrèmol a Japó del passat 11 de març, ha tornat a col·locar a l'energia nuclear cara a cara amb tots els seus fantasmes. I a rememorar la que fins ara ha estat la pitjor dels seus malsons: la catàstrofe en la central ucraïnesa de Txernòbil en 1986.
El Govern japonès ha elevat la gravetat de l'accident en Fukushima fins al nivell màxim (ha revisat de 5 a 7 el nivell en l'escala INES de successos nuclears). Fins al moment, en tan sols una ocasió s'havia aconseguit el preocupant paràmetre. Quan? Efectivament, en 1986, amb motiu de l'explosió a Txernòbil.
La situació en la central japonesa és d'extrema gravetat, i encara no està controlada: la radioactivitat que ja es detecta a desenes de quilòmetres de la planta i ja té conseqüència en la cadena alimentària; han estat abocades al mar 11.000 tones d'aigua contaminada; no es descarta que les emissions radioactives es disparin en properes setmanes; i el temor a una fusió del nucli d'un dels seus reactors no s'ha buidat.
Existeixen semblats raonables entre les crisis de Fukushima i Txernòbil. Però també destaquen múltiples diferències entre tots dos accidents. El Fòrum Nuclear, associació que agrupa a les empreses relacionades amb l'energia nuclear que operen a Espanya, ha emès avui un informe en què valora alguns aspectes de tots dos accidents.

- Mateix nivell d'alerta, menys contaminació
L'accident de Txernòbil va ser classificat amb el nivell 7 de l'Escala INES per la destrucció total del reactor i les greus conseqüències de contaminació i dosi de radiació a grans distàncies de la central. En el tractament de la informació va predominar el secretisme i l'evacuació de la població exposada va trigar diversos dies.
L'accident de Fukushima ha estat classificat avui per l'autoritat reguladora japonesa (NISA) amb el nivell màxim de gravetat per l'emissió de radioactivitat a l'exterior. No obstant això, les autoritats nipones estimen que el material radioactiu alliberat és aproximadament el 10% al de l'accident de Txernòbil.

-Causa de l'accident
L'accident del reactor de Txernòbil va ser causat per errors en el disseny i en l'operació. Els operaris soviètics van deixar voluntàriament fora de servei varis sistemes de seguretat per realitzar un experiment. El reactor estava en operació a plena potència en el moment de l'accident. A més, estava dins d'un edifici convencional i mancava d'estructures de contenció.
L'accident de Fukushima després d'un fort terratrèmol i el posterior tsunami. Els tres reactors que estaven en funcionament van parar automàticament. Els altres tres reactors de la central no estaven en operació en el moment del sisme.

- Conseqüències immediates
A Txernòbil, els errors d'operació, juntament amb una combinació inestable de cabal d'aigua de refrigeració i situació de barres de control, van provocar una elevació incontrolada de la potència generada per la fissió nuclear (de 150 a 400 vegades la potència nominal) en amb prou feines tres segons. El combustible es va fondre i va reaccionar violentament amb l'aigua, originant una ona de pressió que va destruir el nucli, la tapa de l'atuell i l'edifici convencional que allotjava el reactor, escampant una barreja de combustible, grafit i elements estructurals per diversos llocs de les restes de l'edifici i sortint a l'exterior.
En *Fukushima, amb els reactors parats, els elements combustibles continguts en els atuells van quedar amb la seva calor residual, produït per la desintegració dels productes radioactius de fissió continguts en els mateixos, i equivalent a un percentatge reduït de la potència nominal, decreixent ràpidament amb el temps transcorregut des del seu apagat (a les dotze hores queda només un 1%). En aquest moment van entrar en funcionament els sistemes de refrigeració d'emergència. Normalment aquests s'alimenten amb energia elèctrica provinent de la xarxa exterior, però en faltar aquest subministrament pel terratrèmol, els sistemes van actuar alimentats per bateries, mentre arrencaven els generadors dièsel d'emergència

- Esdeveniments posteriors
A Txernòbil, on no hi havia recuperació possible, van començar els treballs d'abocament aeri de grans quantitats de diversos materials, amb la finalitat de proporcionar blindatge i impedir la dispersió dels materials radioactius a l'exterior. Molt més tard es va construir l'anomenat sarcòfag, que va servir temporalment de contenció, que no existia en el disseny original.
En *Fukushima, des del sisme fins a l'arribada poc temps després (menys d'una hora) del tsunami, el procediment va funcionar com està previst en el disseny. Després del tsunami, l'aigua va inundar els edificis i va deixar fora de servei els generadors *diésel i un nombre indeterminat d'elements, inclosos els sistemes elèctrics i d'instrumentació, en particular els que regulen els sistemes de refrigeració del nucli dels reactors en cas d'emergència, així com els de les piscines d'emmagatzematge de combustible usat. Des d'aquest moment es van perdre totes les fonts elèctriques i el monitoratge de paràmetres en els diversos llocs de les unitats, així com la regulació del *venteo dels atuells dels reactors afectats i dels *venteos dels corresponents edificis de contenció primària (pou sec) als edificis del reactor, i el control de les concentracions d'hidrogen als edificis de contenció.
Totes les accions s'han encaminat a impedir l'escalfament dels elements combustibles continguts en els atuells de pressió i en les piscines de combustibles usats. No van ocórrer ni poden ocórrer reaccions de fissió en criticidad, ja que l'actuació dels sistemes automàtics de control en ocórrer el terratrèmol va deixar els reactors en condició subcrítica. Es tracta d'evacuar la calor residual.

- Contenció dels reactorsEl reactor de Txernòbil no disposava d'edifici de contenció, on hauria quedat confinada la radioactivitat. La contenció en els reactors de Fukushima es basa en un atuell metàl·lic de pressió de gran espessor (atuell del reactor), que conté el nucli i està tancada en el recinte de contenció primària, de formigó amb folro metàl·lic (també anomenat pou sec). Tots dos elements tenen un nombre de penetracions per als diferents serveis necessaris en l'operació normal i en condicions d'accident. Per a casos accidentals les fugides de vapor que puguin provenir de l'atuell queden contingudes en el pou sec i si aquest arribés a acumular una pressió indeguda, descarregaria vapor a un gran recipient de forma tórica, que conté aigua freda per condensar el vapor (càmera de supressió de pressió).
Tot el conjunt està tancat a l'edifici del reactor i conté una varietat de components, inclosa la piscina de combustibles usats, col·locada en la part superior per permetre la càrrega i descàrrega sota aigua que emplenaria els recintes superiors (no el pou sec). En cas d'accident, si es perd l'aigua de refrigeració, poden arribar a descobrir-se part dels elements combustibles, tant en l'atuell com en les piscines. El vapor que es pugui acumular en la contenció primària, o a l'edifici del reactor, contenint possiblement productes volàtils de fissió escapats de varetes combustibles deteriorades, pot ventearse a l'exterior si puja la pressió, generalment per mitjà de filtres, però es contribueix amb això a elevar les dosis de radiació en l'exterior

Chernòbils i Fukishima

Chernòbil és una ciutat abandonada i desolada en el nord d'Ucraïna, en el Óblast de Kíev prop de la frontera amb Bielorússia.
La ciutat va ser abandonada en 1986 a causa de l'accident ocorregut en la Central Nuclear de Txernòbil, que es troba a 14,5 quilòmetres al nornoreste de la ciutat. La central nuclear va ser nomenada així per la ciutat, i es trobava en el Raion de Txernòbil (districte), però la ciutat i la planta no estaven directament relacionades. Al mateix temps en què es construïa la planta, es va construir la ciutat de Prípiat per als treballadors de la central.
Les cases encara habitades no són molt diferents de la resta, i els seus habitants usen símbols per avisar que "l'amo d'aquesta casa viu aquí". Així també, els vigilants i el personal administratiu de la zona d'exclusió estan allotjats en l'extrem de la ciutat més distant a la central. Abans de l'accident, 14.000 residents ja havien abandonat la ciutat.
El 26 d'abril de 1986, el quart reactor de la Central Nuclear de Txernòbil, va explotar a la 1:23 a. m. hora local. Bàsicament s'estava experimentant amb el reactor per comprovar si l'energia de les turbines podia generar suficient electricitat per a les bombes de refrigeració en cas de fallada (fins que arrenquessin els generadors diésel). Però una successió d'errors va provocar una enorme pujada de potència i una gran explosió que va deixar al descobert el nucli del reactor emetent-se un gegantesc núvol radioactiu cap a tota Europa. Tots els residents permanents de la ciutat i aquells que vivien a la zona d'exclusió van ser evacuats a causa que els nivells de radiació van sobrepassar tots els estàndards de seguretat. L'accident és l'únic de la història que va aconseguir el nivell 7 de l'escala INES.
La ciutat de Txernòbil i els suburbis adjacents són ara llar de científics, oficials de manteniment de la central nuclear, liquidadors, doctors i físics especialitzats en radiació. Encara que Prípyat (una ciutat veïna a Txernòbil i més propera a la central nuclear que aquesta) roman sense manteniment, Txernòbil ha estat renovada i és ara llar de més de 2.000 persones, incloent a eventuals visitants a la zona d'exclusió, els qui s'allotgen en els sectors de la ciutat més distants a la central nuclear. Anys després, algunes dones embarassades que van ser aconseguides per la radiació durant l'accident, van tenir fills que van néixer amb malformacions o amb problemes de salut crònics greus.

Fukishima

L'accident en una central nuclear de la prefectura Fukushima (nord de Japó) és ja el pitjor que s'ha viscut des de la catàstrofe de Txernòbil (Ucraïna) en 1986 i els problemes segueixen agreujant. El sistema de refrigeració d'emergència del reactor 3 ha deixat de funcionar, segons ha informat un responsable de l'Agència de Seguretat Nuclear de Japó. Aquesta fallada, inesperat, se sumeixi als problemes ja soferts en el reactor 1 després del terratrèmol i el tsunami que van assolar el país, catalogats per les autoritats com de categoria 4. Això equival a un "accident amb conseqüències d'abast local" segons l'Escala Internacional de Successos Nuclears (INES), que contempla com a categoria màxima la 7. Solament en dues ocasions s'han registrat accidents pitjors: es tracta de l'explosió a Txernòbil (categoria 7, "accident greu") i de la fusió, en 1979, d'un reactor en la central nord-americana de Three Mile Island (categoria 5, "accident amb conseqüències de major abast"). L'Agència de Seguretat Nuclear i Industrial japonesa ha informat que el nombre de persones exposades a la radiació després de l'explosió podria haver arribat a 160.

Fugides radioactives

A primeres hores del dissabte (matinada del divendres a Espanya), el primer ministre japonès va visitar la zona afectada i va confirmar que s'havien alliberat "mínimes quantitats de radiació". En una compareixença posterior davant els mitjans, Naoto Kan ha qualificat de "tragèdia sense precedents" la situació que viu el país. Segons la Comissió per a la Seguretat Nuclear de Japó, s'ha detectat cesi radioactiu prop de les centrals de Fukushima I i II.
Fins a 50.000 soldats de les Forces d'Autodefensa (el nom de l'Exèrcit japonès), proveïts amb proteccions nuclears, han estat desplegats en la central per verificar la situació. La Força Aèria d'EUA també ha col·laborat lliurant refrigerant per a la central de Fukuishima-Daiichi, segons va informar el divendres la secretària d'Estat d'EUA, Hillary Clinton, sense especificar més detalls sobre l'operació. "Una de les centrals ha rebut una gran pressió tan el tremolor i no té suficient líquid refrigerant. Els avions de la USAF han pogut lliurar-ho", va dir Clinton.
L'empresa propietària de les dues centrals afectades té un passat polèmic. Tòquio Electric Power's (TEPCO) va tenir diversos problemes de seguretat en el passat. En 2002, el president de va haver de dimitir després que diversos executius admetessin haver falsificats informes de seguretat. Casos que s'han anat repetint al llarg dels últims anys.

Declarada l'emergència nuclear

L'emergència nuclear declarada a Japó segueix el procediment de seguretat internacional per minimitzar els danys que el terratrèmol hagi pogut causar a les instal·lacions nuclears i garantir que no s'han produït fugides radioactives, com va ocórrer en la planta japonesa de Kashiwazaki-Kariwa que va abocar al mar uns mil litres d'aigua contaminada després del terratrèmol de 2007.
L'alerta s'explica perquè ni els reactors instal·lats al país, una referència per a la seguretat a nivell mundial atès que van ser dissenyats per resistir als sismes que habitualment sofreix la zona, semblen preparats per suportar un moviment tel·lúric de la intensitat del que ha sacsejat la costa nord-oriental del país, de 8,9 en l'escala Richter, informa Ferran Balsells. "Els reactors es dissenyen considerant dades històriques dels sismes de la zona en què es van a construir", detalla Juli Barceló, exconseller del Consell de Seguretat Nuclear, màxima autoritat atòmica d'Espanya. "A Japó les nuclears estan construïdes per resistir terratrèmols d'una intensitat al voltant de 7,5", detalla. "El primer pas, davant la intensitat del terratrèmol, és decretar l'emergència per assegurar-se que no hi ha hagut avaries que desemboquin en fugides o explosions".
Les plantes nuclears posseeixen dos punts especialment febles: el reactor, que ha de mantenir-se aïllat i a una temperatura estable d'uns 300 graus centígrads; i el sistema de refrigeració del mateix, que evita sobrecalentamientos que puguin derivar en una explosió. És el risc que ha sofert la planta atòmica de Fukushima I, el circuit de la qual de refrigeració ha sofert una avaria que ha provocat una fallada en la instal·lació. "Un dels motors que alimenta el sistema de refrigeració ha fallat. És relativament alarmant perquè hauria d'haver funcionat correctament", assenyala José María García Casasnovas, enginyer industrial expert en energia nuclear i vocal de la comissió d'Energia del Col·legi d'Enginyers. "Cal investigar què ha passat i si l'avaria obeeix a afectacions causades pel terratrèmol", afegeix.
És una successió d'esdeveniments similar a la qual va propiciar l'accident radioactiu de Chernobil en 1986, un dels majors desastres mediambientals causats per una central nuclear. "Però Japó ha paralitzat la central immediatament i sembla que la resta de sistemes de seguretat funcionen segons el previst. Ara és primordial certificar que els circuits de refrigeració i els reactors paralitzats poden seguir operant amb seguretat", adverteix Casasnovas. "Per això l'emergència es mantindrà fins que s'hagi descartat qualsevol risc", precisa.
L'emergència ha parat aproximadament el 25% de la potència nuclear instal·lada al país (el tremolor va parar 11 de les 54 centrals nuclears) mentre el 75% segueix funcionant amb normalitat. "És una alteració important que afecta al voltant de la quarta part del parc nuclear", calcula Casasnovas."Ara com ara s'està substituint l'energia que produïen els reactors afectats amb plantes de gas líquid, encara que si es prorroga la situació d'emergència Japó potser hagi de recórrer a altres fonts energètiques".

Troben plutoni fora dels reactors de la central nuclear de Fukushima

La Companyia d'Energia Elèctrica de Tòquio (TEPCO), encarregada de la central nuclear *Fukushima Diichi, en la costa oriental de Japó, ha anunciat aquest dilluns que s'ha detectat plutoni en el sòl en cinc punts de la planta, encara que ha aclarit que això no suposa un risc per a la salut humana.

El vicepresident de TEPCO, Sakae Muto, ha declarat als mitjans de comunicació que els resultats de les últimes proves demostren que el plutoni -oposat a uns 500 metres, de les xemeneies dels reactors 1 i 2- procedeix de mostres preses fa una setmana, concretament els dies 21 i 22 de març.

Muto també ha dit que aquesta troballa no va a fer que se suspenguin les tasques que s'estan realitzant en la central per controlar els reactors danyats pel terratrèmol i posterior tsunami del passat 11 de març.

De moment, no han especificat la unitat de la qual procedeix el plutoni. Encara que, el reactor 3 de la planta està considerat especialment perillós ja que els seus elements combustibles estan formats per una barreja d'òxid de plutoni i urani.

Al mateix temps, TEPCO ha informat que ha detectat un nivell de radiació d'1.000 milisieverts per hora -deu vegades superior al normal- en l'aigua de dues fosses i un túnel subterráno connectats amb l'edifici que alberga el reactor 2 de Fukushima-1

En el túnel hi ha diverses canonades i cables elèctrics del reactor 2 i uneix els fonaments de l'edifici del reactor i la costa. Aquestes instal·lacions van ser investigades després de descobrir-se un toll d'aigua en els soterranis de l'edifici, informa l'agència de notícies japonesa Kiodo.

Les dues fosses, plenes d'aigua i connectades amb el túnel, es troben a uns 55 metres de la costa, per la qual cosa no s'espera que l'aigua contaminada arribi al mar. Ambdues fosses tenen una profunditat d'uns 16 metres.

Ara els tècnics estan investigant si el túnel, folrat de ciment, té algun dany provocat pel terratrèmol que pogués haver originat una filtració d'aigua radioactiva cap al subsòl.

L'aigua contaminada podria procedir del nucli del reactor, on s'ha produït una fusió parcial de les barres de combustible nuclear que alimentaven la central.

El president de la Comissió de Seguretat Nuclear de Japó, Haruki Madarame, ha manifestat que està "molt preocupat" per aquests nivells de radiació. Muto, per la seva banda, ha destacat la necessitat de "controlar aquest aigua perquè no surti".

Disset dies després del terratrèmol, els enginyers japonesos continuen lluitant a contrarellotge per fer-se amb el control de la planta. No obstant això, els avanços són pocs i els problemes són cada vegada majors.

Dels sis reactors amb els quals explica la central, dues es troben estables, però la resta estan seriosament danyats i són impossibles de controlar.


Els reactors més danyats

Els més de 100 treballadors que romanen en la central i que treballen en torns rotatoris de 50 en 50 intenten reiniciar les bombes de refrigeració dels reactors 1, 2, 3 i 4, els més danyats i perillosos, especialment el 3 que conté plutoni.

El Govern japonès ha demanat a més als ciutadans que habiten en els 20 quilòmetres que circumden la planta que no tornin a les seves cases. "És molt possible que un radi de 20 quilòmetres al voltant de la central estigui contaminat i actualment existeix un gran risc (per a la salut)", ha dit un portaveu de l'Executiu.

No obstant això, diversos habitants de la zona que envolta la central han començat a tornar a les seves llars. Es tracta sobretot d'ancians que habiten en un radi d'entre 20 i 30 quilòmetres de la planta, que temen per les seves cases i no volen seguir vivint en refugis.

Per la seva banda, l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) ha declarat que encara no ha estat informat per les autoritats japoneses sobre la suposada troballa de plutoni fora dels reactors.

Qüestionat sobre aquest assumpte per la premsa a Viena, Denis Flory, director adjunt de l'OIEA ha assegurat que la fugida "significa que hi ha una degradació del combustible, la qual cosa no és una novetat. Això ho hem estat dient de forma consistent durant dies".

El director general de l'OIEA, Yukiya Amano, va anunciar aquest dilluns la convocatòria d'una conferència internacional al màxim nivell sobre seguretat nuclear, que se celebrarà a la fi de juny a Viena, amb motiu de la crisi nuclear japonesa.